Pels que no mengem formatge.

pizza mozzarella formatge

Ha tornat a casa uns minuts abans que nosaltres, però ell diu que fa hores. Diu que a les quatre de la tarda ha dinat un entrepà a casa. Però quan ha d’anar a anglès sempre va directament al poble del costat sense passar per aquí. Potser s’ho ha inventat, ves a saber quines altres mentides més diu. Diu que està enfadat amb la vida. Per això crida. No crido, diu. Però ho diu cridant, per tant, crida. Diu que està cansat de menjar entrepans i que quan arriba per sopar té ganes de menjar un plat de debò. Arriba ella per dir-li que hi ha pizza per sopar. S’enfada i com que sap quina serà la resposta li pregunta si ja té tots els ingredients preparats. Ui, no, potser falta el formatge, per ara tinc aquest va a la cuina a pescar-lo i li porta al despatx. Aquest no ho és, li diu ell. Mozzarella. La pizza ha d’anar amb formatge mozzarella. L’hauria d’anar a buscar, diu ella. Doncs ves-hi, diu ell. Ni tan sols la mira per contestar-li, segueix clicant per la pantalla del seu ordenador amb el ratolí i aquest clic clic clic clic nerviós em posa dels nervis perquè crec que aquest tic l’he agafat d’ell. Molt bé, diu ella, doncs dóna’m diners que ho aniré a buscar. Tu, d’entre totes les persones, tu que estàs forrada, m’has de demanar diners a mi, rata. Em clavo les ungles al palmell de les mans, i tu què, t’acabes de comprar un cotxe nou, li vull cridar. Ella agafa les claus, la bossa i el moneder que conté els seus diners. Clec clec clec els seus talons surten per la porta de l’entrada. No em puc creure el que estic veient. Marxo. No puc aguantar més el clic clic clic del seu ratolí i me’n vaig a fer el mateix amb el meu, al punt més allunyat de la casa. Ella torna. Tanca la porta, deixa la bossa i li ensenya el formatge que ha comprat. Aquet no és mozzarella. Ets una inútil, no serveixes per a res. Com que no és mozzarella? No ho és, no saps llegir o què? I jo, què t’has pensat, com t’atreveixes a dir-li això. L’altra, crida ell, només em faltava això. Si vols torno a sortir a buscar-te’n. I ell no diu res, indicant que si, que vol que en vagi a buscar el formatge de debò, que és el que hauria d’haver fet des del principi. Però abans em canviaré les sabates diu ella. I va cap a l’habitació que està just al costat d’on estava jo per canviar-se de sabates i tornar a sortir per comprar el formatge que calia comprar segons ell o la pizza no seria pizza. Si, i ara, i què més, crido, no entenc com li pots estar fent això. I no diu res, però sé que s’emprenya perquè es regira a la seva cadira de rodes que fa soroll cada vegada que et mous. Quin morro que tens, ves-lo a buscar tu el maleït formatge. I tant que ho faré, diu, me’n vaig a sopar fora i que us bombin a les dues, però torneu-me els diners i hi aniré. En silenci, ella ja s’havia posat les sabates còmodes per tornar a sortir i es dirigeix cap a on és ell per agafar la bossa i sortir de nou. Ell li repeteix les instruccions, perquè ets una inútil, li diu, perquè no saps anar a comprar. O compres formatge mozzarella o no cal que tornis amb res. I ella marxa. I ell no se n’ha anat a sopar fora com havia amenaçat que faria. S’ha quedat a casa esperant a que tornés amb el formatge equivocat. En certa manera, desitjava que es tornés a equivocar. Jo intuïa que s’equivocaria. I en el fons sabia que era igual de culpable que ell perquè no l’havia acompanyat. M’havia quedat a casa esperant amb l’expectativa de que es tornaria a equivocar. Uns minuts més tard, ha tardat exactament els mateixos que abans, passa la clau i repeteix els mateixos moviments d’abans i ell espera que en silenci li donés el paquet. Sense mirar-lo ja treu la conclusió de que efectivament no és de mozzarella. Però si posa MOZZARELLA a la bossa, mira-ho, crida ella amb certa desesperació, amb una ràbia que li trencava els ossos de dins, però tant a dins que és gairebé imperceptible per fora. I ell diu que no, que és de quatre formatges. Torna a dir inútil i burra, que no serveixes per fer la compra, que no estàs acostumada anar al súper, t’he donat unes instruccions molt senzilles i ara hauré de separar d’una en una la mozzarella dels altres formatges que no fan per la pizza.