2016 en llibres: les millors lectures

2016-en-llibres-les-millors-lectures

Un any que ha passat volant. Sempre amb la sensació de que no havia llegit prou i ganes de llegir més. Amb la voluntat de fer un repàs de tot allò que he absorbit, comparteixo aquelles lectures que m’han semblat millors. Que a dia d’avui, encara recordo com les millors.

No estan ordenats en cap ordre concret. Tampoc han estat necessàriament publicats l’any 2016.

 

Narrativa.

  • Jonàs de Isabel-Clara Simó (Grup 62, 2106). Vaig escriure sobre l’entrevista que vaig fer a l’autora a aquí i també a la revista on col·laboro, Llegir en cas d’incendi.
  • El Hueco del Tiempo de Jeanette Winterson (Lumen, 2106). Conte d’hivern de Shakespeare. Amb l’ocasió del quadrigèsim aniversari de la mort de William Shakespeare, ha nascut el Hogarth Shakespeare: un projecte internacional que selecciona els autors cèlebres contemporanis, entre ells Jeanette Winterson, Margaret Atwood, Gillian Flynn i Jo Nesbø, entre altres, per a que expliquin la seva versió d’una de les obres del dramaturg.
  • Una soledad demasiado ruidosa de Bohumil Hrabal (Galaxia Gutenberg, 2012). Hanta treballa en una trituradora de paper des de fa 35 anys. Tot el papar que destrueix, és coneixement que els propis homes hem generat. És la història d’un home deixat al marge de la societat que és capaç de recordar amb gran detall aspecte de la seva vida.
  • Belfondo de Jenn Díaz (Principal de los Libros, 2011). Escriptura magnífica amb humor sobre un poble al marge de la societat en què tots els habitants són analfabets. Què passaria si es volgués alfabetitzar el poble?
  • The Tidal Zone de Sarah Moss (Granta, 2016). Una autora molt poc valorada que per sort ara està rebent més reconeixement: és capaç de tractar temes desagradables i que fan patir amb una intel·ligència i un humor que et treu el somriure tot i fer-te caure la llàgrima. Estic esperant a que el tradueixin en espanyol o català, per regalar-lo. Té un component històric. La novel·la està explicada des del punt de vista de l’Adam: un pare que treballa des de casa. És historiador i la seva feina li permet seguir la investigació dels bombardejos dels anys 40 i la reconstrucció de la catedral de Coventry. Té dues filles. Un dia rep una trucada de l’escola. L’Adam intenta, amb aquesta nova situació familiar, reconstruir la història de la seva família i la de la seva ciutat. Cada esdeveniment es pot explicar de mil maneres segons el precís moment en que s’explica. Poques autores dominen aquest art d’una manera tant perspicaç. És la millor novel·la que he llegit aquest any.

Altres recomanables: Emma Donoghue (The Wonder), Karin Boye (Kallocaína), Ali Smith (Autumn), qualsevol de Mercè Rodoreda, Karl Ove, Roland Topor i els contes de la Lucia Berlin.

 

Relat curt.

  • Tot Això ho faig perquè tinc molta por d’Empar Moliner (Edicions Proa, 2016). Tracta amb humor les emocions més impures, cruentes, que amaguem als demés i que sovint ni tant sols escoltem a dins de la nostre ment. La sinceritat de Moliner en els seus relats aporta una satisfacció personal davant els sentiments autocrítics que poguem trobar.
  • La vida para principiantes de Slawomir Mrozek (Acantilado). Un diccionari atemporal. Serveix per a qualsevol edat i per a tothom.
  • Meyer Lemons: one-minute stories of three generations de Satya Inayat Khan (Unfolded note, 2014). Històries que es poden llegir en 1 minut. Recomanat per Kindle i per si t’inicies amb l’anglès, és una bona aposta. Si t’interessa la ficció flash, també la pots trobar al meu blog aquí.
  • The Rental Heart and Other Fairy Tales de Kristy Logan (Salt Publishing, 2014). Contes de fades re-escrits en el modernisme d’ara.
  • Just so stories de Rudyard Kipling (Oxford Classics, 2009). Ficció especulativa: relats curts sobre l’origen d’algunes espècies animals. Molt ben escrit, tenint en compte la musicalitat de les paraules. Tots estan farcits de molt enginy. Em va inspirar a escriure aquest relat curt, La Serp, sobre el seu origen i el perquè del seu comportament. Si voleu iniciar-vos a llegir en anglès, doneu a una oportunitat a Kipling.

 

Poesia.

  • Sunshine de Melissa-Lee Houghton (Penned in the margins, 2016). Un llibre ple de sinceritat personal. És com si estiguessis llegint el pensament privat d’una persona. Sincer, directe i dur. Parla d’amor, de malalties mentals i de victimisme. Tot, en primera persona.
  • The Days Run Away Like Wild Horses Over the Hills de Charles Bukowski (Ecco, 1992).
  • Grief is the thing with feathers de Max Porter (Faber & Faber, 2015). Ara també a :Rata_ Books en català i castellà: un regal excel·lent per als amants de la narrativa o la prosa poètica, més experimental. També és una bona opció si us voleu introduir a la poesia.
  • 24 Vintervariationer de David Yeste (UAB Col·lecció Gabriel Ferrater, 2016). és l’obra guanyadora del XXI Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de 2016 convocat per la UAB. El poemari neix de la voluntat d’investigar un hipotètic poeta suec: Acke Zetterberg. De les mans del músic i poeta David Yeste, se’ns ofereix un viatge nòrdic que realment ens pot fer dubtar de l’existència de Zetterberg. Això és escriure’t: / Provar de fer surar una pedra a l’aigua, / aconseguir, a tot estirar, tres o quatre rebots sobre la superfície. / I després, veure com s’enfonsa / entre les ones concèntriques.

 

Recapitulacions2016 January to April i 2016 June: dos vídeos sobre llibres. N’he llegit 111, segons Goodreads. Probablement més. El més curt. El més llarg. El més popular. El més estrany. Delícia. Trist. Jeje. Una agradable sorpresa. He aconseguit que la meva germana se’l llegís.

Reflexions. Poc assaig. Això s’arreglarà perquè m’he apuntat al #ComeinBookClub: Knowledge Through Experience. He llegit poca poesia però a poc a poc vaig perfilant el gust. Ha dominat el relat curt. La majoria de llibres en anglès. Però respecte l’any passat, he llegit més en català: llengua que tenia abandonada i em vaig adonar per primera vegada el petit percentatge que ocupava dins del meu hàbit de lectura quan vaig fer aquest vídeo.

El 2017 literalment promet.