Després de la mort hi ha vida

després de la mort hi ha vida

Després de la mort, tornes a viure la teva vida ordenada per característiques similars.

La primera vida és una vida desordenada. Un joc de cartes barrejades, que aparentment, les ha ordenat una mà innocent. Els fets que passen són per atzar. Mai saps què pot passar, tot és sorpresa: avui menjaràs, l’endemà no dormiràs perquè estàs preocupat, avui et talles els cabells, l’endemà et trenquen el cor. Tot és sorpresa.

Després de morir, vius una vida sense l’ajuda de la mà innocent. Viure una vida sense atzar és el següent: s’ordena per esdeveniments que tenen característiques similars. La tornes a viure amb el mateix que t’ha passat. Òbviament la percepció d’aquesta vida ordenada és completament diferent de la que has tingut prèviament. Hi ha episodis millors, i n’hi ha de pitjors.

Després de morir passaràs 10 hores de naixement i en seràs conscient. De la resta, també. Passaràs 4 setmanes de la teva vida prenent el pit. 23 hores aprenent com es corden els cordons de les bambes. 254 dies saltant. 43 hores pujant-te la cremallera dels pantalons. 1.234 hores veient pel·lícules Disney. 3 setmanes posant-te crema solar. 20 anys dormint profundament. 2 dies girant el coixí per tenir el cantó fred tocant la cara. 7 anys donant voltes al llit sense saber què fer. 830 dies seguits fent pipí. 20 eixugant-te el cul amb paper higiènic. 2 dies amb paper que no és de vàter i t’irritarà el cul. 4 mesos al llit guardant febre. 6 hores cantant. 92 setmanes de teràpia. 238 dies comprant. 9 anys llegint. 1 any de la teva vida parlant, si ets tímid. 10 anys si ets extravertit. 200 hores dutxant-te. 70 dies tallant-te els cabells. 6 anys cuinant. 2 mesos menjant. 300 hores caminant. 7 anys conduint. 1.000 hores fent l’amor. 712 orgasmes seguits. Si ets home. 308 orgasmes seguits si ets dona. 3.402 hores masturbant-te. 235 dies estornudant. 194 setmanes fent esport. 156 dies esperant a que s’engegui un ordenador Windows. 1 hora engegant un Mac. 2 anys parlant de problemes personals. 17,4 anys treballant. 4 hores negociant salari. 2 dies ballant. 3 hores jugant. 600 dies cometent errors. 5 hores resant. 1 hora preguntant què tal estàs? 1 any tallant-te les ungles. 8 hores pintant-les i 10 hores despintant-les. 2 mesos al cinema. 6.482 dies plorant. 5 mesos sortint de festa. 450 setmanes de cor trencat. 5 anys escrivint per Whatsapp. 18 mesos tenint fills. 50 minuts comprant flors per regalar. 1 setmana escrivint a mà.

1 hora mirant a l’infinit sense pensar en res.

I aquesta és l’hora que se’t fa més deliciosa quan has mort després de viure i et compadeixes de no haver-ne viscut més.

Però aquesta és només la primera part de ser mort. Que no acabes de morir.

Després d’adonar-te amb què t’agradaria haver invertit més temps, passes una segona etapa. Entres en un paratge. Hi entres tant ràpid, que tens la mateixa sensació de quan t’aixeques de la cadira de pressa i corrents, per uns segons, et mareges i perds la vista. Momentàniament tot és de color blanc o negre. En aquest moment de confusió, el teu ego és capaç de sortir del teu cos. Aquest ego està pintat d’un color: d’ira, orgull, vanitat, enveja, avarícia, por, golafreria o luxúria. Si és de color mandra, l’ego s’escapa arrastrant-se. Després perds les teves memòries. Tots els episodis que has reviscut en la primera etapa, puf. Ja no hi són. Però sembla que no t’importa: ara només queda una petita part de tu. Quedes tu en la teva versió de nadó. Tota la pell i l’altura que vas agafar al llarg dels anys només era el teu ego que creixia. Ara te n’has alliberat.

En aquest paratge meravellós, el teu nadó se’n dona compte que, en vida, era molt més fàcil jutjar la vida dels demés que la teva pròpia. I ara entén perquè la resta estava més qualificada per donar-te consells que tu mateix. En aquest paratge meravellós, aquest pensament se’t presenta seductor i excitant. Ara tu et podràs jutjar a tu mateix sense la capa de pell que et recobria abans. En aquest paratge meravellós, te n’adones que et coneixies tant poc que et sorprenies al veure fotografies de quan erets jove. Fins i tot no reconeixies la teva veu del contestador del telèfon. Aquest sóc jo? En aquest paratge meravellós, et veus a tu mateix com erets. Les parets del paratge són miralls que et reflecteixen a tu mateix. I és ara, amb tots els miralls apuntant-te, quan et veus pur i net, el que provoca la teva mort.